És per això que ja fa més de 6 mesos vam començar a planificar un cap de setmana per fem el cim del Balandrau i pasar una nit al refugi de muntanya de Coma de Vaca.
El boca-orella va anar engrandint el grup de voluntaris, i en poc temps ja van poder engrescar-nos en portar una segona Joelëtte.
El primer punt de trobada va ser el dissabte a les 8:30 h. al Restaurant 4 Carreteres (Tona).
Des del primer moment que es respira una unió impressionant i unes ganes de col·laborar i ajudar quan i com faci falta. Els voluntaris que no havien portat mai una Joelëtte van captar com esponges la informació que els anàvem transmetent. Tot va ser molt fàcil. A les 13:30 h. Aprox. paràvem a fer un mos i recuperar forces després d’una pujada exigent. Vam reposar al Coll de Tres Pics i posteriorment enfilàvem Camí al Balandrau (2585m).
La Núria amb gran esforç i molt ben acompanyada dels seus fills assoleix el cim pel seu propi peu, com havia fet abans tantes vegades…. L’emoció del moment és indescriptible i ens marcarà per sempre en el nostre record.
Baixem del cim del Balandrau , tornem a reposar al Coll de Tres Pics i enfilem la baixada, mig per pista, mig pel llom de la muntanya fins arribar al Refugi de Comadevaca a les 18h. No sense abans, passar pel punt més complicat de la travessa, passar el pont que et permet creuar el riu Freser. Tant en Nandou com la Núria reconiexen que ha estat l’únic punt del trajecte on han passat una mica de por.
A les 19:30h estem tots entaulats per compartir sopar, vivències i acabar-nos de conèixer una mica millor tots plegats.
Al coll de tres pics de nou decidim que hem vingut tots junts .. i tornarem tots junts, aixi que com que alguns voluntaris tenien certa pressa, enfilem camí avall com una pinya.
